La dona misteriosa entra en escena. Duu casc, maleta i mocador d'aviadora i no està disposada que Chi continuï posant en perill la seva vida i el seu benestar. Arriba el moment en què Chi copsa quin és el seu lloc a l'illa. Ara és l'hora de decidi...
La dona misteriosa entra en escena. Duu casc, maleta i mocador d'aviadora i no està disposada que Chi continuï posant en perill la seva vida i el seu benestar. Arriba el moment en què Chi copsa quin és el seu lloc a l'illa. Ara és l'hora de decidir si vol o no restar-hi.
Chi és interceptada pel grup dels mesuradors. L'illa és ben petita i no tot hi cap. Els mesuradors prenen mides de qualsevol cosa que ocupa espai. Després de les anàlisis pertinents, els mesuradors descobreixen que, amb Chi, la massa permesa en l'illa està sobrepassada. Chi haurà de respondre davant de les jutgesses
Entre arbres i al costat de la mar, viu el fotògraf sincer. Fa anys, els habitants de l'illa van decidir bandejar-lo, perquè en les seves fotografies es mostrava la veritat de cadascun d'ells. Chi decideix ser valenta i gosa posar-se davant del seu objectiu. La veritat, desvetllada amb un flaix.
A l'illa no tot funciona bé i, per solucionar els petits i grans desperfectes, existeix l'arranjador i la seva caixa d'eines. El problema: hi ha massa feina per a un sol home. A l'arranjador, ja no li queden ni idees ni ganes. Chi decideix ajudar-lo a recuperar la il·lusió en el seu treball. Junts recorren l'illa, tot arreglant qualsevol avaria.
En l’illa sense nom, els habitants que tenen pena es reuneixen per contar-se els problemes i plorar en companyia. Chi s’infiltra en una de les seves reunions i comprova que no hi ha penes grans o petites, solament maneres diferents d’afrontar-les. Moltes vegades qui més plora no és qui més sofreix.
Chi arriba fins a la ciutat dels encadenats. La gent s'encadena entre si per voluntat pròpia. És la millor manera de refermar llaços i fer duradores les amistats. Chi no té ni vol les cadenes, però, si decideix romandre a la ciutat, haurà d'aprendre a suportar el pes de l'acer.
La dona que tot ho guarda no és capaç de desfer-se de cap objecte. Atresora les seves coses en una furgoneta i es passa els dies fugint. Allò inútil no té cabuda en una illa on l'espai escasseja. Ella, o els seus objectes? Ha de triar. Chi la coneix i li serveix en safata una solució al seu problema.
En una illa sense nom, el temps passa tan poc a poc que un mateix és capaç de gestionar-lo al seu gust. Si t'ho proposes, pots viure alguns anys desfasat, fins i tot, segles. Chi pren el te amb els homes del temps detingut, íntims amics de Molière i Marilyn Monroe.
Chi troba a la benzinera abandonada una dona morta de por. Duu cinquanta anys amb els ulls clucs perquè de jove va tenir un ensurt. Ara està sola i el fet de conèixer Chi representa l'únic estímul que pot ajudar-la a començar a mirar el món i gaudir de la vida. Una vida per davant i un viatge en companyia.
Es pot arribar fins a on es vulgui d'un salt? Tot seguint el rastre d'unes sabates velles, Chi arriba fins a l'al·lot que salta. La vida, per un moment, es converteix en un salt esperançador i Chi descobreix que, amb imaginació, es pot arribar molt alt.
Canal responsable
Productor
