Un impuls, el darrer impuls, a mig començar i a mig acabar. És el final. Una vegada més, la noia experimenta el mal. Però aquesta vegada la tempesta és forta. Els seus moviments, la seva mirada, són el traç d'un dolor insalvable, sempre latent. L...
Un impuls, el darrer impuls, a mig començar i a mig acabar. És el final. Una vegada més, la noia experimenta el mal. Però aquesta vegada la tempesta és forta. Els seus moviments, la seva mirada, són el traç d'un dolor insalvable, sempre latent. La noia està perduda. Ni tan sols el silenci o la quietud, després de l'oreig, després del desgavell...
La imatge de la noia, la seva ombra, sobre l'exterior blanc de la caravana, el seu refugi. La imatge que es desperta, com el dia que comença. Una certa agilitat de moviments, d'idees, d'optimisme. El començament. La veu callada, atrapada a les branques d'un arbre, mentre el vent la mou i els rajos del sol la travessen. I la llum intensa, com pu...
De bon matí el vent, el vent imparable, com una veu llarga i fina que xiula i que vol entrar a la caseta. I la noia contenta, emocionada, amb la panxa grossa, una alegria de panxa. I fregar-se la panxa, tranquila, taral·lejar una cançó, asseguda al llit al costat del noi, encara adormit i sota l'escalfor del sol que entra per la finestra. Una p...
Deixar-se caure amb el cos cansat i desganat, i el cap ple d'idees gelades, encara adormides. El cos a terra, dues vegades. I fer-ho com un joc, íntim, com un caprici de desmai en començar el dia. La noia observa els moviments del noi estrany, un soroll arreu. I se n'allunya, se n'amaga. El seu mal és ara una taca de sang que li puja d'entre le...
Despertar les ombres de bon matí, figures planes, moure-les i observar-les sobre la caravana. Els gestos d'un cert tedi, d'una certa diversió dins l'avorriment. La noia sota un gran arbre, abocada a contemplar-lo. I una idea, una molt bona idea: enfilar-s'hi i tocar-li les branques. La noia s'hi enfila i mou les branques, com si volgués despert...
Negra nit. Una foguera crema al costat de la caseta. El foc espetega i el fum s'estén pel càmping, com el rastre d'una estranya presència. La noia es fa la valenta, hi ha alguna cosa fora que l'atrapa. És el soroll, és el moviment. Totes les formigues dibuixades, sense por. Són veuetes sobre paper. Ja omplen la pàgina sencera. I entre el tedi i...
El dia que comença i el bosc que entra a l'habitació, per la finestra. La noia va a trobar-lo, a perdre-s'hi, a deixar-se atrapar per la força de la natura, pel cant dels ocells i per les ombres més o menys recollides de les branques dels arbres. La noia escolta les veus, les duu sempre a sobre. Primer són agradables i les escolta entretinguda. ...
Les sortides en cotxe perquè sí, que no porten enlloc, que són només una il·lusió de començament, de continuació. Entrar dins un forat, a la negra nit, per seguir-la explorant. La situació, l'espai, els voltants del càmping i d'aquesta història, o d'aquests trossos d'història. I també els marges, com les coordenades que ens hi porten des de dal...
Les cortines de la porta de la caseta, com una gran teranyina. Tocar-les, escoltar-les, enredar-les, embolicar-s'hi en una combinació de moviments sostinguts. I anar-se despertant. La noia es tanca a la caravana petita, al marge de tot. Una cantarella per ofegar els mals de cap, per apagar les veus que molesten, com un impuls estèril per desfer...
Desaparèixer una estona, esfumar-se. I no pensar-s'ho gaire. Seguir el cant d'un ocell o el moviment d'una branca, seguir l'impuls de la muntanya, una immensa atracció. I el riu i les veus que porta, una preciosa remor, constant com el curs insalvable del temps. I mentrestant tota la resta, la vida, tot allò que passa poc abans que l'aigua s'ho...
Tu i jo i tots els animals del bosc és una cicatriu, són els dies que una noia amb un lleuger trastorn de la personalitat passa en un càmping del Pirineu acompanyada d'un amic seu. Són dies estranys, de tedi, de buidor, de mal de cap. Són dies interiors. Són el temps que s'esmuny. Sense artificis i a partir d'un seguit de vinyetes que bé podrien configurar una auca, aquesta petita crònica, a impulsos però a un ritme pausat, recull els bocins d'una història mínima, fragmentària i del tot incompleta, que va a la deriva per arribar enlloc, per arribar arreu. Una tímida reflexió, en forma d'esbós, sobre diversos aspectes d'una patologia tan estesa com desconeguda.
Canal responsable
Productor
