Un conill que s'ha caigut d'un conte, un conte que s'ha caigut d'un conill. La muntanya a l'espera de la nevada, a l'espera d'adormir-se i desaparèixer sota la neu. És el final de la història, el final de les històries. Només queda fer-ne una peti...
Un conill que s'ha caigut d'un conte, un conte que s'ha caigut d'un conill. La muntanya a l'espera de la nevada, a l'espera d'adormir-se i desaparèixer sota la neu. És el final de la història, el final de les històries. Només queda fer-ne una petita endreça i alçar el braç i la mà i el dit, i assenyalar una direcció, qualsevol direcció, i decidi...
Els somnis a mig fer volen pel cel, abandonats i oblidats, com un polsim invisible i lleuger. Esperen la temperatura, la nevada. Esperen, en definitiva, el moment de tornar cap a baix en forma de flocs de neu. Diuen que cada un d'aquests flocs porta el somni de nou, el somni de neu, tota la seva essència i tota la seva màgia. Allà on cau, allà e...
A peu per la muntanya, a peu per la vida, a pas ferm per les històries que existeixen i de puntetes per aquelles que acabem d’inventar. No fa gaire, a la vall no hi havia mentides, tot era de veritat i fins i tot els monstres existien. I Josep Maria Espinàs enfilava la muntanya i es deixava portar, acompanyat per un amic fidel de frondosa barba,...
Quan ningú no l’espera, una fina boira de veus invisibles baixa de les muntanyes i pren forma. Les veus esdevenen cossos, paraules. La neu es parla, la neu es diu, la neu s’escolta. Aquest capítol, el tercer de l’elogi, és una petita tria de veus, només un breu recull. La neu en paraules, la neu a la boca.
És el centre del món, de l'univers sencer, o de més encara... I a la vegada és un món a part, una força interior i bruta, una potència, una idea, un denominador comú. Totes les energies de la vall hi conflueixen. Homes i dones, nens i nenes, es reuneixen al palau amb una mateixa voluntat: ser feliços. I s'hi passen llargues estones, dies i setma...
Enfilar la muntanya, travessar-la carretera amunt. Anar a buscar la neu, esperar-la i observar-la. Tocar-la. Què és la neu? Què és això que cau del cel, tan blanc i tan fred? El primer capítol de l’elogi és només un pretext, el primer de tots. És la primera i tímida endreça d’algunes de les coses que hem anat recollint al llarg d’aquest viatge, ...
Sèrie que recull l’essència de la neu a través de consideracions molt íntimes i personals i que combina molts i diversos materials que van de la realitat a la fantasia. Un viatge interior que convida a la introspecció, a la contemplació de la neu. Narrada en aranès per dues nenes de la Val d’Aran, amb una clara vocació experimental i de naturalesa dispersa, aquesta sèrie és, simplement, un elogi de la neu.
Canal responsable
Productor
