El port de Maó, que en els darrers tres-cents anys ha estat sota l'administració de les grans potències europees, és avui dia un lloc relaxat i distant de les amenaces d'invasió. En períodes on el turisme és menys massiu s'hi distingeixen formes d...
El port de Maó, que en els darrers tres-cents anys ha estat sota l'administració de les grans potències europees, és avui dia un lloc relaxat i distant de les amenaces d'invasió. En períodes on el turisme és menys massiu s'hi distingeixen formes de vida atàvicament mediterrànies: una pau i un benestar gairebé onírics.
La rambla del Raval esta emplaçada en el que fou, fins fa pocs anys, el barri xino. Representa un nou model de ciutat però no pot evitar certes inèrcies del caràcter popular i la densitat humana. És un racó de ciutat, encara, definit pel seu anecdotari.
La coordenada d'aquesta setmana és un racó de Tiana, al Maresme, dedicat al conreu de la vinya. Els qui s'hi dediquen l'entenen com un món a part on el treball i l'aprofitament del clima fan possible un producte molt important en la nostra cultura: El vi.
La platja de l'Almadrava, al Baix Camp, va passar de ser un lloc on s'hi pescaven tonyines a acollir dues centrals nuclears i una colònia d'estiuejants. Parlem amb els qui recorden el passat, els qui expliquen el present i amb els qui tenen esperança en el futur.
La Seu vella de Lleida és un temple situat al turó on va néixer la ciutat, durant segles bastió estratègic del poder militar i religiós. Avui en dia, desposseïda del seu sentit atàvic, és el centre històric de Lleida i un punt privilegiat des d'on observar-la.
A l’estació de RENFE de l’Hospitalet de Llobregat s’hi enllacen quatre línies de rodalies i el metro de Barcelona. Milers de persones la transiten cada dia per dirigir-se a molts diversos indrets. N’aturem algunes per saber-ne, justament, el que no se sap d’un ciutadà anònim. Qui són? On van? D’on vénen? Transitar, sempre, té intencions implícites.
El massís de Montserrat s'eleva bruscament amb formes singulars. A l'ombra d'aquestes formes hi trobem escaladors, monjos i ufòlegs que, cadascú a la seva manera, busquen un sentit a l'elevació. Ens expliquen que representa per ells aquest indret tant simbòlic de la cultura cristiana a Catalunya.
Al centre històric de Girona, s'hi encreuen diàriament les vides de gironins i una nova massa de turistes. Amb interessos i ritmes diversos, comparteixen la ciutat.Des del Pont de Pedra. la nostra càmera n'és testimoni.
La plaça de la Muralla, a Mataró, és un espai que ha estat sotmès a una reforma urbanística que l’ha transformat en molts sentits. Les persones que transiten o habiten aquesta plaça en fan diversos usos i tenen diversos punts de vista. Xerrem amb alguns d’ells.
Aquesta setmana plantem la càmera al cementiri de Montjuïc. Envoltat del port i la ciutat, aquesta urbanització funerària, indiferent, passa els dies en silenci per no destorbar el repòs dels qui acull en el seu si. Els qui els visiten ens expliquen quines sensacions hi experimenten i un treballador, allunyat dels tabús amb que tractem la mort, ...
