Com que moltes veus s'escolten més que una, ens unim per pensar, parlar, cridar...posem la paraula en acció i les veus en moviment amb un grup de nois i noies del districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Com que moltes veus s'escolten més que una, ens unim per pensar, parlar, cridar...posem la paraula en acció i les veus en moviment amb un grup de nois i noies del districte de Sarrià-Sant Gervasi.
S'apropa el final, ens trobem amb alguns actors i actrius de totes les temporades de La Sèrie que van explicar-nos anècdotes, experiències, impressions, opinions, i què s'emporten de tot aquest procés.
Una ciutat són molts llocs, diversos punts de vista, moltes perspectives, múltiples subjetivitats compartint un espai comú, un espai que són molts alhora. Avui parlem de les diferents Barcelones, de la Barcelona de cada un.
Quants punts en comú pot haver-hi entre els 15 i els 30 anys? Avui parlarem fins a on poden arribar les relacions entre persones amb edats distants. Amor, adolescència, societat, paraules que de vaegades poden ser una mica tabú.
Aquesta setmana, a través d'un muntatge fotogràfic, inventem una història de ciència ficció per imaginar com serà el nostre futur, què canviaria, què no...
El Roger era un noi normal. Acabava de fer divuit anys. Era una mica patós, encara que els estudis li anaven més o menys bé. Com la vida, també li anava més o menys bé. De lluny, tot semblava funcionar; un jove més caminant per la ciutat sense preocupar-se molt. Però al Roger sí que li preocupava una cosa i era trobar la seva utilitat.
Una paraula i moltes idees: participació. A través de diferents accions, diàlegs, jocs de rols, etc., pensem en totes les formes en les quals aquest terme es veu representat en el nostre dia a dia a la ciutat.
La voràgine amb què viatgen les paraules dóna lloc als rumors més variats a partir de les històries més senzilles. Ja ho sabem, són part del nostre dia a dia i, tanmateix, qui és capaç de desembolicar un rumor i descobrir la seva anècdota original?
La setmana passada ens vam ocupar de les minúcies del treball i seus, de vegades, ridícules exigències. Ara ens preguntem per altres formes d'organització a l'hora de guanyar-nos la vida i per l'autogestió en la feina com una alternativa per a iniciatives pròpies o en col·lectiu.
Avui parlem sobre feina. Aquest ritual diari que, moltes vegades, en lloc de ser gratificant, ens ocasiona més d'un maldecap. Les peripècies de buscar feina, la importància que se li dóna a la imatge, treballs|feines que exigeixen més del compte, feines que no agraden, feines que agraden i no apareixen, la situació de la dona, etc.… Quina feinad...
