Els ciutadans expressen les seves inquietuds i desitjos sobre la Catalunya del futur, però a la vegada veiem propostes i solucions, així com iniciatives municipals que s’avancen en el temps.
Els ciutadans expressen les seves inquietuds i desitjos sobre la Catalunya del futur, però a la vegada veiem propostes i solucions, així com iniciatives municipals que s’avancen en el temps.
Davant d’un problema d’abast global, els ajuntaments, des de la seva perspectiva local han liderat la sensibilització social i també la capacitat de reacció davant els nous reptes. Les Agendes 21 marquen mesures concretes d’un full de ruta global que no s’activa fins als anys 90. És el moment de la recollida selectiva d’escombraries, de la rec...
Els objectius de les primeres regidories de Cultura passaven per la recuperació de la cultura i la tradició popular catalanes. Va ser el moment de tornar a les festes majors en tot el seu esplendor, a les rues de Carnaval i l’enterrament de la sardina, els correfocs, a les ballades de sardanes... Amb els anys, els ajuntaments s’han convertit en...
La incorporació del català a la vida quotidiana no ha estat tasca fàcil. Els ajuntaments democràtics hi van jugar un paper molt important contribuint a la visualització de l’ús de la llengua en tant que administració més propera al ciutadà. Per afavorir el canvi d’hàbits al carrer, els ajuntaments, a l’igual que altres administracions, van lider...
Quan els ajuntaments encara no havien pogut resoldre tots els problemes derivats de la immigració massiva als anys 60, han hagut d’assumir una nova onada migratòria amb una problemàtica semblant però que ha incorporat altres dificultats com ara la llengua, la cultura o la religió. Per això han hagut d’aplicar polítiques transversals per tal d’ac...
A finals dels 60, els mestres catalans van recuperar les tradicions pedagògiques republicanes. Va ser l’inici de la renovació escolar, basada en la formació dels mestres, en l’ensenyament integral i en la vocació pública. El català va tornar a les escoles. Després, els diferents governs van sotmetre l’enseyament a successives reformes generant i...
La lluita per la igualtat de gènere té una curta història que arrenca amb la transició política espanyola. La dona ha passat de ser mestressa de casa a jornada completa a fer l’anomenada “doble jornada”. I aquesta incorporació massiva de la dona al món laboral ha suposat una revolució econòmica, social i cultural del país. Aquest canvi d’status...
Barcelona i els municipis del seu entorn tenen problemàtiques i necessitats semblants que els ajuntaments decideixen afrontar de manera conjunta i amb visió global del territori. De la mateixa manera, a moltes comarques catalanes, els petits municipis han d’unir esforços per tal de garantir el servei escolar, el de la salut pública o per fer fro...
El tret més significatiu de l’economia catalana en aquests darrers 30 anys és que s’ha terciaritzat. Això vol dir que s’ha abandonat la indústria com a motor econòmic, que havia estat fonamental per entendre l’evolució del país des del segle XIX, i s’ha optat pels serveis com a eix de futur. Però les crisis són transversals i cap sector no escap...
Els ajuntaments han assumit competències no contemplades simplement perquè havien de donar solució a problemes o noves necessitats que d’una altra manera haguessin quedat descoberts. La proximitat al ciutadà els ha obligat a ser els primers a reaccionar. I com a institucions, han liderat per tant les grans transformacions socials. Són la primera...
